Cop de Rock, un gran musical

El dimecres 18 de gener, juntament amb els companys de música vam anar al teatre Victòria de Barcelona a veure Cop de Rock.
L'argument d'aquest musical era d'uns nois que tenien un grup de música i s'enamoren d'unes noies que venen de l'Empordà, que marxen però uns anys més tard es tornen a retrobar.
Aquesta obra m'ha agradat molt. La veritat és que tenia moltes ganes d'anar-la a veure, i quan vam sortir del teatre vaig pensar que havia estat molt millor de com me l'havia imaginat. Si tinc l'oportunitat de veure-la un altre cop hi aniré.

Aquí us deixo una de les cançons que sortien a l'obra i que més m'ha agradat:
És Camins, de Sopa de Cabra. És una cançó animada, que et dona esperances. La frase més coneguda d'aquesta cançó és: Mai no és massa tard per tornar a començar.

BRAVA VICTÒRIA

El passat dijous 10 de novembre els alumnes de música vam agafar l'autobús juntament amb la professora i vam anar a Reus a veure una pel·lícula anomenada Brava Victòria, que parla de la vida de Victòria dels Àngels. Aquesta pel·lícula també està composta per gravacions que va fer la Victòria.

Aquesta pel·lícula m'ha semblat molt interessant, perquè m'ha fet veure la vida de la Victòria diferent de com l'havia imaginat. No em pensava que fos tant important arreu del món. Una de les coses que també em va cridar l'atenció és que va tenir un nen amb síndrome de Down, que a les imatges que tenia gravades ella es veia que el tractava amb molt d'amor.

VICTÒRIA DELS ÀNGELS

Va néixer a Barcelona a l'1 de novembre de 1923 i va morir el 15 de gener de 2005 a Barcelona amb 81 anys. Va ser una soprano i una cantant d'òpera catalana.
Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, a on només amb tres anys, a l'edat dels 18, es va graduar. L'any 1978 es va casar amb Enric Magriñà i va tenir dos fills, però un es va morir.
El 20 de desembre de 1940 va guanyar el concurs del programa de ràdio Concursos vivientes. El premi era interpretar La Bohème al Teatre Victòria, que va ser el començament de la seva carrera artística. El 19 de maig de 1944, juntament amb el conjunt instrumental Ars Musicae va debutar al Palau de la Música Catalana. Amb el paper de Comtessa Almaviva, va fer el seu debut al liceu el 13 de gener de l'any 1945. El 1947 va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Ginebra i el 1948 va cantar la Salud a Londres. El 1949 va fer la seva primera aparició al teatre de l'Òpera a París. El 1950 va cantar al festival de Salzburg i a la Royal Opera House, que a partir d'aquí va començar a col·laborar amb el pianista Gerald Moore. A l'octubre d'aquest mateix any va debutar als EEUU amb un recital al Carnegie Hall, i al març al Metropolian Opera fins l'any 1961. L'any 1952 va debutar al Teatre Colón de Buenos Aires, i l'any 1957 a l'Òpera de l'Estat de Viena. Va ser la primera cantant espanyola que va actuar al Festival de Bayreuth, escollida  per interpretar Elisabeth entre el 1961 i 1962. Va interpretar el paper de protagonista en més de 35 òperes.
A mitjans dels anys 60, va fer concerts per tot el món, sobretot amb lied i acompanyada de grans pianistes. Durant els 20 anys següents va protagonitzar el paper d'òpera Carmen. Durant aquells anys va fer una difusió entre la música espanyola i la llatinoamericana, que va col·laborar amb Pau Casals i amb altres compositors importants. El 1989 hi va haver un concert de celebració del seu debut al Palau de la Música Catalana. El 1992 va fer un concert acompanyada de Manuel García Morante al gran Teatre del Liceu, i al mateix any també va participar a la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. La seva carrera es va acabar el 28 de desembre de 1997 al Teatre Nacional de Catalunya acompanyada per Albert Guinovart.
Al 1981 va ser membre d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. L'any 1982 va obtenir la medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 va obtenir el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.